Entrada lliure. Posa en marxa la teva imaginació

1. Ara te toca fer volar la imaginació per ser el més original i interessant possible. Has de fer una entrada totalment lliure. Pots tractar el tema que vulguis, que sigui del teu interès i l'has d'acompanyar d'imatges adients i representatives. A gaudir!

  PERQUÈ estranyem LA INFÀNCIA?
És a dir, el normal en un / a nen / o petit / és el que la seva pròpia naturalesa li dicta: córrer, saltar, explorar, distreure amb cada element que passi al seu costat, perquè l'acaba de descobrir i això el converteix en un esdeveniment meravellós. Recordem els abstraccions que en ocasions hem tingut en la nostra infància amb les taquetes de pols que es perceben en l'aire quan de sobte un feix de llum entra a través de la finestra de l'habitació: 'meravellós !! 'Màgic !! ... "l'aire es mou i fa que es moguin aquestes taquetes, encara que jo no sigui capaç de percebre-si no les miro directament".
En aquest moment, si no aprofundim en el meravellós que resulta per a la infància descobrir aquestes petites coses que ens envolten ... el vent que mou al compàs les fulles d'un arbre, o eleva una bossa de plàstic fins a les altures, la forma que sembla que tenen els núvols, el moviment d'una mosca mentre està en ple vol .... en lloc de centrar atentament al que les persones adultes els estem dient en aquest moment, podem arribar a córrer el risc d'etiquetar a aquest / a nen / a amb un "problema" d'atenció.


                                .El món és fascinant, només que a la vida adulta ens oblidem d'això, perquè estem massa ocupats en donar-nos pressa per a tot, a donar importància a allò que en essència no en té, a valorar molt més el que és urgent que el realment important. Em sorprèn la rapidesa amb la que s'oblida com se sentia durant aquests anys infantils, la manera en què es percebia la vida i la necessitat de (abans de res) SER nen / a.


   

... I és que tots els nens i nenes són normals dins el gran ventall que ens presenta la diversitat. ("Jo sóc normal"). Totes les persones ho som ... només queda esperar que arribi la comprensió que perquè hi capiguem en aquest món totes les persones normals, hi ha d'haver una paraula màgica: RESPECTE. I a partir d'aquí, cadascuna de nosaltres, com a persones "normals" que som, tenim dret a decidir com sentir i com expressar la nostra pròpia "normalitat".


tots els nens tenen problemes?
No, peró ni hi ha problemes que dolorosament no es noten.O a  l'o-millor o amagen perque a certes etats  ja estan més conscients que tenen un ploblema i tracten de amagar-lo .

"Consells pels pares"
  
No sempre acceptaran s'ha vostra ajuda la majoria dels casos son problemes de naixement o mentals que al meu entendre es triga molt per curar-los,pero no es impossible pero recordau que la primera pasa l'han de donar ells .