1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.
1.-Hace bastante tiempo que llueve y no veo la hora de que se termine este silencio humedo y triste hoy.
2. Tema:la lluvia incansable.
3. Opinión personal: es una actitud normal al contemplar el mismo panorama durante varios días.
L'accentuació:
. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comite mossen cafe apren
enten pure ale pages impres
irlandes cinque nomes entes tambe
consome congres gairebe fare interes
aixo resso boiros aficio ambdos
espos preso arros coto refos
exclos allo pero sino curios
talos glorios repos difos inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu dema permis aniran
algun llumins Ramon porro avis
aixi crosto votacio anireu Ferran
proces respon cigro campio espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem deies telefon debil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cervol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin
artilleria polvora Letonia policia camera
academia esglesia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciencia exigua dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall medul·la viking reptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil futbol textil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, ree
La poesia trobadoresca Tema 1 dossier:
La poesia neix als segles XII i XIII, esta escrita en occità.És una poesia que reflecteix fidelment la societat feudal on neix la relació de vassallatge entre el noble i els seus súbdit.L'enamorat jura servei d’amor i homenatge a la dama,aquesta dama es una dona casada i noble.La dona és un ésser superior. L’enamorat troba dificultats que impossibiliten la realització del seu amor, de tal manera que viu en un desig,mitjançant aquest amor, l’amant escala successius graons d’intimitat amb ella, des de l’instant de l’enamorament fins a la plena satisfacció del seu desig.L’amor trobadoresc és una concepció d’experiència amorosa. És una forma de cultura que no depèn de l’Església, en llengua vulgar, i que expressa un nou sistema de valors, una mentalitat de grup.
- TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
- Tinc un desfici, ai, inclement,
- pel cavaller que m'ha servit.
- Massa l'he amat, m'ha malferit,
- vull que tothom en tingui esment.
- Ara veig que sóc traïda
- car no li he dat el meu amor.
- Per ell jo visc en plany i enyor
- en llit o quan vaig vestida.
- Voldria haver-lo avarament
- entre mos braços nu una nit.
- Feliç seria en el meu llit
- si jo li fos coixí plaent.
- Més que Blancaflor, ferida
- per Floris, cerco el seu favor,
- car jo li ofreno cor i amor,
- el seny, els ulls i la vida.
- Oh bell amic ple de dolçors!
- Quan us trindré vora el meu cor?
- Si amb vós jagués, quin bell deport!
- Quin bes, el meu, més amorós!
- Sapigueu que goig hauria
- si us tingués en lloc del marit
- sols que em juréssiu, penedit,
- de fer ço que jo voldria.
- La Comtessa de dia
1. Tema del poema:amor platonic
2. Fes-ne un resum. Parla de que a ella li agrada aquexa persona especial però te una lluita interna per que vol que ell u sapigue i tot el mon pero no treu el valor perdirlo i nomes pot sonyar amb lo feliz que siria amb ell.
Ramon Llull:
1. Cerca informació sobre qui era Ramon Llull i la seva obra. També sobre l'èpoc en què va viure i la cosa més important que va fer.
1.Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316, i va ser un escriptor prolífic i polifacètic que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El nucli de l'aportació de Llull és el que ell anomenava l'Art: un sistema general d'interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecánicas, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris.
com a filòsof cristià va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic ha estat considerat el fundador de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com apologista del cristianisme va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va usar la llengua popular, si és el cas el català, per tractar temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.
El Conde Lucanor:
1.El conde Lucanor de Don Juan Manuel:
Don Juan Manuel (1282-1348), noble directamente emparentado con las familias que durante varios siglos ocuparon el trono de Castilla, es un caso anónimo en la literatura medieval española en la que abundan las obras anónimas. Sin embargo, entre su vida pública, de la que se conserva numerosos documentos, y la imagen que de sí mismo ofrecen sus páginas hay sorprendentes contrastes. Sus ocho obras conservadas, en las que predomina la intención de adoctrinar a los jóvenes vástagos de la nobleza, lo convierten en el prosista más importante del siglo XIV. En El conde Lucanor, su obra más conocida, alcanzan culminación y síntesis las tradiciones cuentísticas del mundo oriental y de los predicadores cristianos. La popularidad obtenida por los exempla incluidos en la primera parte no debe, sin embargo, oscurecer la habilidad con que Don Juan Manuel organiza el conjunto y combina distintos recursos retóricos. La pareja formada por el conde Lucanor y su ayo Patronio traspasa con sorprendente modernidad los borrosos límites que separan la realidad de la fición y entra por derecho propio a formar parte de los personajes famosos de la literatura universal.
1. Haz un resumen del texto anterior.
2. Escribe las cuatro ideas principales del texto:obtener poder,popularidad en la alta sociedad ,cambiar tradiciones y fantasía .
3. Tema del libro:aprendizaje
No hay comentarios:
Publicar un comentario